Comencem a fer goig!

Vallirana 17 de Gener, un circuit nou per tots els membres del Callús.

Un matí ennuvolat amb un petit plugim remullador que anava emprenyant la sortida, però tot va ser un obrir i tancar d' ulls.
Després de l' l'experiència que anem agafant, a estat l' únic duatló que s' han fet les coses bé:
1: arribar i estacionar tots junts
2: canviar-te
3: deixar les bicis a boxes
4: anar a fer el que només cada un pot fer
5: escalfar amb condicions i temps
6: fer la foto d' equip
7: rumiar si sortir amb curt o llarg
8: sortida i CANYA

Un primer circuit a peu bonic i treballat amb una sortida enfanguinada i seguit d' unes pedres impracticables que feien un recorrgut tècnic i mes lent del normal. Aquest tram dominat per Barrufet i Rodriguez, amb un clar avantatge entran a boxes.

La bici totalmet diferent, fàcil i sense complicacions, només el fang van fer més dura la prova el ser un terreny enganxos i relliscan, també a causa d' aquest mateix un bon munt d' abandonaments per averies mecanicas com la que es va trovar en Miki que no podia treure rendiment dels seus pistons per que s' enganxava el canvi. Dani va aguantar el tipu fins el final, i en Joan en veure el company Miki una mica fora de joc, se li va girar la truita i amb la sang el coll fins el final en beure que en aquells moments era el tercer home que puntuava.
En David que cada cop va mes bé en la modalitat anava retallant posicions poc a poquet, i l' Aida el veura tantes averies va agafar un ritme el qual se sentia bé avall. En Barru tot i sortir 1er de boxes, com sempre va cedir les posicions corresponents fins la seva 20a poss.

L' ultim tram molt "currat" per l' organització amb unes hores de desbrusedora i amb un desnivell adien per ser un duatlo de muntanya, va acavar de posar la gent el seu lloc. Barru va tronar a fer el millor registre i entran a meta en 15a poss.
Dani i Joan dos corredors regulars entraren en el 25 i 32 llocs respectivament. En Miki ja fora de carrera va decidir acabar el circuit acompanyant una noieta que no fos cas que li caigues la bamba. En un moment tot esbarat va entrar el devid que disfrutava adelantan gent en l' ultim tram el quel va fer un dels millors duatlons fins ara en la 85a poss i molt satisfet.
L' Aida que ja patia va acabar en 158 poss pero en bones condicions i contenta del esforç que ha fet.

Finalment un altre el sac i 4rts per equips per culpa del miki, jejejeje.
En el ranking general ja nem 1er, ens veiem a Folgaroles..........